L'Institut Ramon Llull presenta al Canadà la mostra d'arts escèniques catalanes Fait en Catalogne / Made in Catalonia

Barcelona
06/ 06/ 2008

Durant els mesos de juliol i agost un total de nou grups artístics catalans presenten els seus espectacles a les ciutats de Quebec, Montreal i Toronto. La presència catalana s'articula amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull a través de dos festivals i un teatre de referència internacional: Festival Juste por Rire, Festival d'Été de Quebec i Agora de la Danse, sota la denominació comuna de Fait en Catalogne / Made in Catalonia.

Teatre de carrer, música, circ i dansa són els quatre punts d'interès de la mostra Fait en Catalogne / Made in Catalonia al Canadà. L'objectiu del programa és el d'obrir nous mercats als grups catalans i permetre una presència estable en les properes edicions dels tres festivals internacionals.
El primer dels festivals amb participació catalana és el Festival d'Été de Québec, que se celebra del 3 al 13 de juliol. Els espectacles de teatre participants seran Clark de La Companyia Capa i Espasa i Nova vida amb Josep i Maria, de Los Galindos. L'aportació musical la posaran dos grups de rumba catalana: Jaleo Real i Gertrudis. Es dóna la coincidència que aquest any, la ciutat de Quebec celebra els seus 400 anys d'existència amb actes commemoratius que coincidiran amb l'inici del Festival d'Été.

El Festival Juste pou Rire se celebra del 10 al 30 de juliol a Montreal i del 25 al 27 de juliol a Toronto. A les dues ciutats hi haurà les actuacions de la Companyia Capa i Espasa amb Clark, la Companyia Sarruga amb Mantis Religiosa i Los Galindos amb Nova vida amb Josep i Maria.

Finalment, del 20 al 30 d'agost es farà a l'Àgora de la Danse de Montreal la primera edició del festival de dansa contemporània Destinacions: dance amb Catalunya com a primera protagonista. Les companyies participants són Sònia Gómez amb , Mal Pelo amb Bach, Àngels Margarit amb Solo por Placer i Societat Doctor Alonso amb Volum 2. A més de les actuacions, el codirector del projecte L'Animal a l'Esquena, Toni Cots, farà una ponència el 28 d'agost sobre aquest equipament i un projecte d'intercanvi amb coreògrafs de l'Agora de la Danse.

Un altre element de col·laboració entre artistes dels dos territoris conecta la sala Beckett de Barcelona i el Centre des Auteurs dramatiques de Montreal. Hi participaran tres autors en català i tres autors en francès amb la finalitat de dinamitzar traduccions i lectures dramatitzades d'obres de teatre d'autors catalans a Montreal l'any 2009.

La participació cultural al Quebec s'inclou dins el marc de col·laboració entre el govern català i el govern del Quebec. A més, coincideix amb una de les línies principals d'actuació de l'IRL com és la presència d'artistes catalans a Amèrica del Nord. Cal recordar que l'any passat, i sota el lema Made in CataluNYa, es va organitzar un programa cultural a Nova York amb la participació Lou Reed, Patti Smith i Laurie Anderson.

Programació catalana al Quebec (estiu de 2008)

Satisfacció prudent a Catalunya Nord perquè l'Assemblea francesa aprova incloure el català a la constitució

Reconeix totes les llengües minoritàries · La Bressola diu que és un pas endavant però que cal continuar treballant-hi

La constitució francesa incorporarà ben aviat les llengües minoritàries de l'estat. La decisió de l'Assemblea constitució francesa d'incorporar el català, junt amb les altres llengües minoritàries, a la constitució ha provocat satisfacció, però amb prudència, a les entitats i polítics de Catalunya Nord. L'esmena aprovada dins el projecte de llei per a reformar el text constitucional l'haurà de ratificar, per una majoria de dos terços, el senat i el congrés les pròximes setmanes.

La petició l'havien fet un gran nombre de diputats durant el debat de l'Assemblea del 7 de maig proppassat.

Així, l'article 1 de la constitució deia, fins ara: 'França és una república indivisible, laica, democràtica i social, que assegura la igualtat davant la llei de tots els ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió. Respecta totes les creences. L'organització és descentralitzada'. I l'esmena aprovada hi afegeix: 'Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni'.

L'esmena introdueix en la constitució francesa l'existència de les llengües dites 'regionals', com havia demanat un gran nombre de diputats, sobretot durant el debat de l'Assemblea del 7 de maig proppassat. En aquell debat, s'hi va parlar per primera volta a la cambra francesa del reconeixement de les llengües minoritàries de l'estat, entre les quals hi ha el català i l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó, el cors i el flamenc.

L'aprovació de l'esmena d'ahir, dijous, va ser una sorpresa, perquè força diputats de tots els grups parlamentaris n'havien presentades de similars la setmana passada i el president de la comissió de lleis de la cambra, Jean-Luc Warsmann, les havia refusades totes. Però ahir fou Warsmann mateix qui presentà l'esmena finalment aprovada.

'Un pas endavant'

Joan Pere le Bihan, director de les Escoles Bressola, ha dit que la decisió era 'un pas endavant', tot i que no es podien 'llançar les campanes al vol', perquè l'esmena l'ha de ratificar encara el congrés i el senat. Els objectius de l'escola són poder oferir plaça a totes les famílies que ho vulguin, fet que contribuiria de manera molt important a la normalització de la llengua a Catalunya Nord, ha dit le Bihan. Aquest reconeixement també hauria d'anar acompanyat d'una altra mesura, que segons ell, hauria de ser que els nord-catalans puguessin adreçar-se en català a l'administració.

Jordi Vera, representant de CiU a Catalunya Nord, ha dit que era un fet positiu, però que calia ser prudents. En tot cas, diu, és una molt bona notícia que el català ja tingui estatut jurídic a l'estat francès, perquè permetrà avançar en molts altres àmbits.

Publicat en el diari digital VILAWEB divendres 23 de maig del 2008
http://breu.bulma.net/?l9466

Gédéon de Catalogne

Gédéon de Catalogne naît en 1662 à Arthez de Béarn, dans une famille dont la noblesse «se perd dans la nuit des temps». Il est prouvé qu’un ancêtre de Gédéon de Catalogne accompagnait Louis IX en Égypte en 1249 et prit part à la prise de Damiette où il se distingua par sa bravoure.

Gédéon vient en Nouvelle-France en 1683 comme officier des troupes de la marine et arpenteur. Il prend part aux campagnes militaires de 1684 contre les Iroquois, en 1686 contre les Anglais dans la baie d’Hudson, ainsi qu’à l’incursion d’Auger de Subercase contre Saint-Jean de Terre-Neuve en 1705 et à la défense de Québec en 1709 et 1711.

Cependant, on l’emploie surtout comme ingénieur et il surveille la construction de divers ouvrages de fortifications. En 1700, c’est lui qui conçoit avec Dollier de Casson le premier projet de construction du canal Lachine. Nous devons à Gédéon de Catalogne les cartes de trois «gouvernements» (régions administratives) de la Nouvelle-France, soit Québec, Montréal et Trois-Rivières. Il commence ce travail cartographique vers 1708. Ensuite il dresse des plans et des cartes de Montréal et dirige les travaux des enceintes de Montréal et de Québec.

Dans son mémoire sur les seigneuries et habitation des gouvernements de Québec, Trois-Rivières et Montréal de 1712, Gédéon de Catalogne a composé le premier répertoire de la faune du Canada. Des dizaines d’espèces d’animaux, de poissons et d’oiseaux y sont répertoriés.

En 1723, il est nommé commandant de compagnie et ingénieur à Louisbourg. Il y décède le 5 janvier 1729.

Selon une légende très répandue, Gédéon de Catalogne était protestant et s’embarqua pour la Nouvelle-France afin d’accéder aux grades supérieures de la marine, qui étaient refusés aux protestants sur le territoire français. Pendant la traversée, une tempête éclate et M. de Catalogne promet de se convertir au catholicisme s’il échappe à la mort. En arrivant à Québec, il accomplit sa promesse et abjure le protestantisme. Cette histoire quoique très publicisée pendant des siècles, est toutefois douteuse, car aucune preuve n’est conservé dans les registres de l’archevêché de Québec de cette abjuration. Pourtant, ces registres sont considérés comme étant des sources d’information relativement sûres.

Source: GrandQuebec.com

Les primeres imatges de l'última pel·lícula de Woody Allen ja es poden veure a la xarxa. "Vicky Cristina Barcelona" s'estrenarà al festival de cinema de Canes que comença aquest dimecres, però els més impacients tenen l'opció de visionar el tràiler que s'ha penjat a YouTube. El Casal català del Quebec te les apropa clicant aquí:Vicky Cristina Barcelona al youtube.

Nouveau module en langue et culture catalanes maintenant en ligne

La Commission des études a approuvé, en janvier dernier, la création d'un module en langue et culture catalanes à la Faculté des arts et des sciences de l'Université de Montréal.

Une entente a été conclue avec l'Institut Ramon Llull de Barcelone, qui a permis l'embauche d'un professeur spécialisé en langue et culture catalanes, Èric Viladrich i Castellanas. C'est lui qui assurera la coordination de ce module.

Les étudiants qui désirent s'inscrire à un ou plusieurs cours du module en langue et culture catalanes peuvent maintenant le faire en passant par le Guichet étudiant ou par le Service d’accueil et de gestion des études pour les étudiants libres.


Bulletin électronique de la Faculté des arts et des sciences
Volume 5, numéro 7, 13 mars 2008